Diari de viatge

Clica sobre la imatge per veure totes les fotos

MAPA

Diumenge 3

Mataró – Bourges

Vam sortir de casa a les 9:20 hores en direcció cap a França i dues hores més tard, exactament a les 11:20, vam fer la primera aturada a l’àrea de servei davant del castell de Salses per esmorzar una miqueta. És una d’aquestes àrees de servei on només hi ha pic-nic i lavabos, però que estan molt netes a diferència del que es veia abans a terra francesa.

Viaducte de Millau

Dues hores després, exactament a les 13:20, vam passar per l’espectacular viaducte de Millau i vam aturar-nos a l’àrea de servei per veure’l. Aquesta obra de Norman Foster és la carretera de tot el món que està més alta per sobre del terra (270 m) i el seu segon pilar és el més alt del món amb 334 m. Va costar prop de 400 milions d’euros i 3000 persones van tardar 36 mesos en construir-lo.

A 2/4 de 3 ens vam aturar a dinar, vam posar gasolina i a ¼ de 4 ja érem altra vegada a la carretera, conduint en Josep i dirigint les operacions de copilot l’Empar, amb l’ajut de la “Maria” del tom-tom.

Catedral de Bourges

Cap a les 4 es va posar a ploure fort, però va durar poca estona, per sort, i a ¼ de 7 vam arribar a l’Hotel Saint-Jean de Bourges. Era un hotel senzill però acollidor, amb una recepcionista (propietària possiblement) molt amable. Ens vam instal·lar i vam sortir a fer un passeig pel centre històric (a 600 m de l’hotel) seguint les indicacions del plànol que ens havien donat a l’hotel. Buscàvem lloc per sopar però en arribar a la que semblava la plaça principal -on ja hi havia les cases “de fusta” que vam veure després a tots els pobles, vil·les i ciutats de la Bretanya-, no ho vam veure clar i vam continuar fins la majestuosa catedral gòtica, que té una façana impressionant amb 5 portes.

Espectacle nocturn a l'Hôtel Lallemant

Darrera d’aquesta, a una mena de placeta que hi ha al costat del carrer Bourbonoux, vam sopar al Bistrot “La Gargouille”. Bé, tot i que una mica lents. 

 

Després de sopar vam anar a fer una passeig nocturn que havíem vist que es feia seguint un recorregut indicat al plànol i també seguint uns fanals blaus que hi havia al carrer. I va estar molt bé, ja que als palaus i placetes hi havia ambientacions lluminoses i musicals. A ¾ de 12 vam anar a dormir.

Dilluns 4

Bourges – Vitré – Dinan

L’endemà al matí vam treure el cap al Marais, un parc amb molt de verd i aigua, i després vam anar a visitar la catedral per dins. Té la particularitat del doble deambulatori, amb uns vitralls maquíssims i també és molt alta. Després vam passar per la plaça Jacques Coeur i l’Hôtel des Échevins. Vam comprar unes pastes per esmorzar i a les 10 ja vam sortir cap a la Bretanya.

Vitré

El primer poble on vam “aterrar” va ser Vitré, on vam arribar després de quatre hores de viatge. Al davant mateix d’on vam aparcar ja vam veure el castell, molt bonic; és el primer lloc on vam anar. Es podia entrar al pati, ja que hi ha l’ajuntament. A continuació vam voltar pel poble, vam menjar un tros de pizza i quiches davant l’església de Notre Dame, vam anar a l’oficina de turisme i amb el plànol vam fer millor la visita al centre històric.

A 2/4 de 5 vam sortir cap a Dinan, poble de 10.000 habitants i que era la primera etapa a la Bretanya i on vam arribar una mica abans de les sis.

Ens vam instal·lar a l’hotel de la Porte Saint-Malo, ens vam arreglar i vam sortir a voltar. Vam passar per sota la porta Saint-Malo que estava a 200 metres i ja érem al centre històric. Vam pujar als “remparts” i vam fer un recorregut seguint un plànol. El poble ens va semblar molt bonic.

Dinan

Després del passeig, vam agafar la forta baixada cap al port que està situat a la ria que arriba a Dinan, tot i que està a 30 km del mar. Vam sopar molt bé al restaurant “L’Ami Louis” al carrer, molt a prop del port. En acabar vam fer un voltet pel port, vam pujar el costerut carrer, i a 2/4 d’onze ja érem a l’hotel, on va haver-hi problema amb la cisterna del wàter que quedava oberta. Vam tancar el “robinet” i l’endemà ho vam dir a la recepció.


Dimarts 5

Dinan – Saint-Malo – Cancale – Dol de Bretagne – Combourg – Mont Saint Michel – Dinan

Tour Solidor

Estava previst que fos un dels dies més intensos i així va ser, tot i que per sort ja havíem fet la visita al centre de Dinan el dia abans. A les 8 ens vam llevar i vam anar només a veure el castell, que hi ha junt a una de les torres de les muralles de la ciutat. Després vam esmorzar en una pastisseria, asseguts a la rue de l’Apport, un lloc molt característic al centre, prop de la rue de l’Horloge. D’allà vam anar a les Halles i vam comprar fruita i tomàquets.

A ¼ d’onze vam sortir cap a Saint-Malo, ciutat situada al principi de la ria que acaba a Dinan i que es diu la Rance. Abans d’arribar-hi vam parar a veure la Tour Solidor, situada al Cap Horniers, a Saint-Servan, que és un barri de Saint-Malo. Va costar molt aparcar, però després de fer diverses voltes vam trobar lloc molt a prop, al costat d’un mercat d’encants que hi havia al costat de la Torre.

A ¾ de 12 vam sortir cap al centre de Saint-Malo. Des del cotxe vam veure les muralles i les cases de dins, però hi havia moltíssimes cues i només ens vam aturar un moment per fer una foto a la bonica platja, i ens vam dirigir cap a Cancale, on havíem d’anar a dinar... i per dinar a França s’ha de ser a lloc molt aviat. A Cancale també hi havia molta gent disposada a menjar ostres i vam tenir dificultats per trobar aparcament. Quan ja marxàvem cap a algun altre poble on de ben segur les ostres haurien estat igual de bones, vam trobar un aparcament. Vam entrar a un restaurant (La Cabane à Huîtres) a la una. Ens van atendre molt bé. Feien uns “assiettes du mer” impressionants i en Josep en va demanar un, i sobretot el “torteau” li va donar molta feina. L’Empar va menjar moules amb amanida, tastant també les ostres... però no li acaben de fer el pes. De postres unes profiteroles d’impressió.

Menhir du Champ Dolent

En acabar vam anar a fer un voltet pel port i allà vam veure que hi havia unes paradetes on venien ostres, que la gent es menjava allà al costat tirant les closques a l’aigua i la sorra, que de fet ja no es veia. En vam comprar mitja dotzena (a 2’50 euros, o sigui bastant més barates que la cervesa, que et pot costar el doble) i vam fer de turistes.

A 2/4 de 4 vam sortir cap a Dol de Bretagne. Feia calor i una ampolla d’aigua petita en un bar ens va costar el mateix que les ostres d’abans. Vam visitar la catedral i després vam anar a veure el Menhir du Champ Dolent, que és el més alt de tota la Bretanya.

Després tocava anar al Mont Saint Michel, però abans vam anar a Combourg on hi ha un castell, on vam entrar esperant-lo veure reflectit a l’aigua... però no era aquest. Vam fer un volt pel jardí perquè dintre del castell no s’hi entrava més que en visita guiada, i vam enfilar cap al Mont Saint Michel on vam arribar una mica abans de les 19 hores.

Vam aparcar a l’immens aparcament situat molt lluny de l’abadia i després, a l’hora de pagar, vam veure que si haguéssim entrat després de les 7 hauria sigut gratuït... i en canvi per deu minuts ens van cobrar més de 12 euros!! No vam agafar les “navetes” que hi havia i vam fer una llarga caminada de més de mitja hora fins l’abadia. Hi havia moltes obres a la part del davant i vam anar a fer una passejada per la maresma dels voltants aprofitant la marea baixa.

Mont Saint Michel

Una mica més tard vam entrar al recinte i vam pujar cap al que és pròpiament l’abadia i, després de dubtar, vam entrar a fer una visita nocturna que va ser molt maca, ja que les diverses sales estaven ambientades amb llums i música, en un parell de casos en viu (unes noies que tocaven l’arpa i el violoncel). Molt maco també el claustre i la vista des de l’esplanada. Dintre l’església estaven celebrant una missa amb monjos i monges. La visita va durar dues hores i quan vam sortir, quasi a les 22 hores, vam anar a comprar una torrada i un crep i ens ho vam menjar a les muralles, on després vam fer fotos amb el trípode de l’abadia il·luminada.

Per tornar cap al cotxe sí que vam agafar un bus-llançadora i a ¼ de 12 sortíem de l’aparcament. De tornada ens va ploure molt i vam arribar a l’hotel a les 12, encara plovent.


Dimecres 6

Dinan – Cap Fréhel – Erquy – Tréguier – Ploumanac'h

Ens vam llevar aviadet i abans de les 9 vam anar a esmorzar, sota una fina pluja, cap al mateix lloc del dia anterior, però encara estava tancat. Finalment vam anar a les Halles on vam esmorzar la primera galette del viatge i una crêpe dolça. Poc abans de les 10 ja sortíem per iniciar la següent etapa, amb final a la localitat de Ploumanac’h, agregada a Perros-Guirec, un dels llocs emblemàtics de les Costes d’Armor al nord de la Bretanya.

Cap Fréhel

Però primer vam anar a recórrer una mica la costa. Ens vam arribar fins el Cap Fréhel, passant per molts pobles que porten el prefix “plou” a davant, però la pluja va anar desapareixent. Vam arribar al cap una mica abans de les 11, i vam estar ¾ d’hora passejant, prop del far, i veient les primeres formacions rocoses força espectaculars. Allà ens va sorprendre sentir una parella demanant-nos en català que els féssim una foto i va ser perquè van veure les sabatilles amb l’estelada que duia en Josep.

Platja de Lourtuais

A 2/4 de 12 vam sortir cap a Tréguier, passant per la costa. Ja començava a fer sol i ens vam aturar a la platja de Lourtuais, prop d’Erquy. Vam haver d’aparcar lluny i fer un camí de més de mig quilòmetre fins la platja, passant pel mig de moltes i enormes falgueres que, junt amb els camps de blat de moro, són característica bàsica del verd que es veu per la Bretanya. A la platja enorme, planíssima, pràcticament no hi havia ningú, “verge” vaja. En Josep es va banyar i va fer unes corregudes estil “carros de foc” per la platja i l’Empar es va mullar els peus. Després vam anar al Cap d’Erquy des d’on es veia una vista esplèndida de la platja.

Vam agafar novament el cotxe cap a ¼ de 2 i vam arribar a Tréguier a 2/4 de 3. Vam aparcar prop de la ria i vam pujar cap al poble per un carrer costerut. Poc abans d’arribar a la plaça del poble vam veure un local de degustació de peix que en Josep recordava de l’altra vegada que havia estat a la Bretanya, però era massa tard per dinar. Només vam menjar pizza i croissant salat i de postre Kouing Amann, molt típic de la Bretanya i semblant a les nostres “ulleres”. Vam passejar per la plaça, vam entrar a la catedral i vam voltar pel poble que vam veure que no tenia res més.

Costa de Granit Rosa

Vam sortir cap a les 4. Van caure quatre gotes, però poca cosa, i de seguida va tornar la calor (25 graus). Vam arribar a ¾ de 5 a Ploumanac’h i ens vam instal·lar a l’hotel Logis Le Phare, on el recepcionista, molt simpàtic (i parlant-nos en italià) ens va donar les indicacions precises per al que havíem de fer: el recorregut per la famosa Costa del Granit Rosa pel “Sentier des Douaners”, passant pel port de Ploumanac’h, per la platja de Saint-Guirec i pel far, veient el castell en una illeta i enfilant-nos per damunt de les impressionants formacions de pedra granítica.

Vam tornar a l’hotel a les 7, després de menjar uns geladets per recuperar-nos de la passejada de quasi dues hores. Ens vam arreglar i vam sopar al mateix hotel.


Dijous 7

Ploumanac'h – Huelgoat – Locronan – Quimper

Huelgoat

Vam esmorzar a l’hotel i cap a les 9 vam sortir en direcció al Fôret de Huelgoat. Primer vam passar per Morlaix, on vam veure el viaducte i després vam passar pel poble de Saint Michel en Grêve on hi havia una gran badia que la marea baixa encara feia més gran i possiblement hi havia més de mig quilòmetre fins arribar a l’aigua.

Vam arribar a Huelgoat a les 2/4 d’onze, després de passar per una carretera envoltada de boscos. És un bonic poblet al costat d’un llac i a la plaça hi havia mercat. Ens va costar trobar l’inici del recorregut pel bosc, però ens el van indicar a l’oficina de turisme. Estava al costat d’un molí, i a partir d’allà vam fer un recorregut de dues hores pel mig d’arbres, torrents d’aigua i més formacions rocoses, aquestes plenes de molsa.

Locronan

A l’hora de dinar pensàvem menjar alguna cosa a la plaça, però no vam trobar res que ens convencés, així que vam agafar el cotxe i només sortir del poble vam trobar un restaurant de carretera on vam menjar bé i ràpid (i on vam menjar seitons en vinagre!!).

Vam seguir viatge, passant per Kastellin, poble maco, com altres, amb les seves petites esglésies gòtiques. El següent destí parcial era Locronan, un altre poble petit d’aquells que diuen “dels més bonics de França”. Vam arribar-hi una mica abans de les 3 i a l’aparcament mateix ens van donar un plànol per fer el recorregut pel poble, que va durar una horeta.

En acabar vam anar cap a Quimper, on vam arribar a ¾ de 5. Ens vam instal·lar a l’hotel Escale Oceania, molt cèntric, ens vam arreglar i vam sortir a passejar.

Quimper

Plovia una mica. A la ciutat (70.000 habitants i capital de departament de Finisterra) hi havia un mercat per tot el centre que dificultava una mica el passeig i les fotos. Vam entrar a la catedral, que té la característica que el braç llarg de la creu no és recte, sinó que després del creuer canvia de direcció. Vam voltar pels carrers del centre buscant un lloc per sopar i veient les moltes cases “de fusta” força espectaculars. Finalment vam sopar molt bé a la “Crêperie du Geuodet”, on vam menjar més galettes i vam beure per primer cop sidra bretona.

Vam acabar a ¾ de 9 i vam anar cap al Pati de l’Evêque, al costat de la catedral, on feien una demostració de música (timbals, gaites i sacs de gemecs) i danses bretones. Per aquesta zona vam començar a veure més coses escrites en bretó. El timbaler, que és el que presentava l’acte, va parlar primer en bretó, però pocs l’entenien. A mitja part, cap a les 10, vam anar cap a l’hotel. Allà en Josep es va carregar l’aparell on es fica la tarja de la llum i va haver d’anar a recepció i per sort de seguida ho van entendre i ho van poder arreglar.


Divendres 8

Quimper – Pointe de la Torche – Concarneau – Pont Aven

A 2/4 de 9 vam sortir a esmorzar a les Halles on una senyora molt simpàtica ens va fer una galette i una crêpe i ens va donar un llibre de la ciutat. Allà també vam comprar fruita i tomàquets. Després vam anar a veure la catedral amb més deteniment que el dia anterior.

Pointe de la Torche

A ¾ d’onze vam sortir de Quimper i vam decidir no anar a la Pointe du Raz com teníem previst, ja que era massa lluny i tampoc feia bon dia. També vam decidir no anar a les illes Glénan per manca de temps. Així, vam anar directament a la Pointe de la Torche, on hi ha un parell de platges immenses amb moltíssims surfers, però no s’hi banyava ningú perquè feia mal dia (espurnejava una mica i feia fresca).

D’allà vam anar a Penmarch, on vam veure la capella de Notre Dame de la Joie i els fars d’Eckmuhl, i després cap a Plomeur, on a les afores hi ha la bonica capella de ND de Tréminou, que estava tancada.

Notre Dame de Tréminou

Després ens vam dirigir a Concarneau, passant per la costa (Pont l’Abbé, Benodet i Fonesnant); continuava plovent, de vegades bastant fort. Quan vam arribar a la “ville close” a ¾ de 3 ja no plovia. Hi havia moltíssima gent i l’Empar va trobar que estava sobrevalorat. Vam menjar “ràpid” asseguts en un banc, vam tornar a menjar kouing amann de postre i no vam trigar massa a marxar.

Abans de les 4 vam sortir en direcció a Pont Aven on vam arribar a 2/4 de 5 sota la pluja. Vam tenir dificultats per trobar l’hotel, el Moulin de Rosmadec. Vam veure que s’havia d’entrar per un carrer molt estret on el cotxe passava pels pèls; allà ens vam quedar “tancats” en un petit reducte al final del qual hi havia un restaurant amb el mateix nom que l’hotel... però l’Empar no trobava la recepció. Finalment al restaurant li van donar la clau de l'habitació i li van dir que deixéssim el cotxe allà on era.

Pont Aven

Per fi ens vam poder instal·lar i vam sortir a fer un passeig pel poble, que està ple de galeries d'art, suposem que com a herència de l'estada de Gauguin allà. Vam voltar pel costat del port, del riu i dels molins, amb pluja intermitent més o menys forta.

És un poblet agradable, però s'acaba ràpid. A 2/4 de 7 ja havíem fet la volta i, com que encara era aviat per anar a sopar (fins i tot per França!) vam anar a comprar els records del viatge. A 2/4 de 8 vam anar a sopar a la Crêperie del Port, on després de moules i escamarlans (que ells diuen langoustins) vam veure calvados.


Dissabte 9

Pont Aven – Saint-Cado – Carnac – Rochefort en Terre – Vannes

A l’hora de marxar hi havia la incògnita de si podríem treure el cotxe perquè a la nit havia quedat encaixat. Per sort, just en el moment de sortir se’n va anar el que ens tancava, i a 2/4 de 9, després d’haver esmorzat a l’habitació, vam sortir de Pont Aven.

Île de Saint-Cado

Feia bon dia però fred (13 graus) i vam tenir molta boira pel camí. Ens vam aturar a Saint-Cado, on vam veure el nucli situat en una illa unida al continent per un pont, però no vam trobar la “casa de la ria”, perquè, com vam saber després, estava a l’altra banda del pont.

D’allà vam anar a Carnac. Entrant al poble vam veure uns alineaments de menhirs, però vam anar a l’oficina de turisme on ens van donar un plànol, i vam tornar cap allà a ¾ d’onze. Vam veure els de Kermario des de fora (no s’hi entra), i al principi l’Empar va quedar una mica decebuda de la poca altura de les pedres. A continuació vam fer una llarga caminada pel mig dels boscos plens de fang fins el Quadrilàter i el Gegant de Manio, un menhir no tan gran com el de Champ Dolent. Més tard vam anar a veure els dòlmens de Mané-Kerioned, i a poc a poc a l’Empar se li va anar passant la inicial decepció.

Alineaments de Carnac

Sortint, ens vam dirigir cap a Vannes, on hi havia la possibilitat de fer un recorregut en vaixell pel golf de Morbihan. Després de força cues vam arribar-hi a ¼ de 2 i al port no vam trobar el lloc d’on sortien els vaixells, així que ho vam deixar per la tarda o per l’endemà.

Castell de Rochefort en Terre

Quan ja anàvem a l’hotel, ens vam aturar a dinar prop del port, al Bistrot Rozili, i hi vam dinar molt bé. Després vam anar a l’hotel Park&Suites, que estava als afores, i allà la recepcionista ens va trobar lloc per anar al vaixell l’endemà a les 10. Per tant la tarda estava lliure i vam anar a Rochefort en Terre, un bonic poble d’allà a la vora, on vam voltar pel seu castell, poble i església i vam tornar a comprar kouing amann per esmorzar l’endemà.

A 2/4 de 7 ja tornàvem a ser a Vannes, Gwened en bretó, deixant el cotxe al pàrquing de la place Gambetta. En principi ens havien dit que aquest poble, de fet ciutat de 60.000 habitants, no tenia gran cosa, però va resultar ser força maca. Vam fer un volt pel portet, les muralles i els jardins del davant, molt espectaculars, i vam entrar al centre històric prop de la catedral on hi havia una missa “plena d’encens”. Vam seguir passejant i vam veure la “place Valencia”, dedicada a Sant Vicent Ferrer, i vam arribar a una altra placeta on vam sopar de maravella al restaurant Di’Vin, amb una mestressa molt simpàtica. En Josep es va atrevir amb l'andouille, un embotit de gust molt fort, i vam compartir un "assiette de la mer" no tan gran com el de Cancale.


Diumenge 10

Vannes – Golf de Morbihan – Josselin – Rennes

Golf de Morbihan

Vam esmorzar a l’habitació el kouing amann que havíem comprat i vam anar al port de Vannes des d’on sortia el creuer pel Golf de Morbihan. Vam trobar ràpidament el lloc de sortida i de seguida teníem els bitllets per embarcar. A les 10 va sortir el vaixell i es va posar a ploure de manera bastant intensa, però una horeta més tard, com ja deien els pronòstics del temps, va aclarir, i així vam veure la costa del golf i les moltes illes primer sota la pluja i després amb sol, i vam fer una aturada curta no prevista a l’Île des Moines. Tot i ser un recorregut de tres hores no se’ns va fer llarg.  

Acabat el creuer, a 2/4 de 2, vam anar cap a Josselin, on vam arribar una hora més tard. Primer semblava un poble desert, però de cop vam veure un molt bon ambient i un poble molt bonic, sense estar gens carregat ni massificat. Vam veure un lloc per dinar a la plaça (la Crêperie du Centre) i com que era “service non-stop” ens hi vam quedar. El servei era lent però no teníem pressa i vam menjar bé. L'Empar va poder menjar una molt bona sopa de ceba, i vam tornar a menjar galettes i una crêpe dolça, acabant altre cop amb sidra. 

Josselin

En acabar, a les quatre, vam anar a veure l’església i el castell, que, aquest sí, és el que es reflecteix a l’aigua... però tampoc perquè feia ventet i l’aigua no s’estava quieta. Al canal vam veure com un vaixell passava la resclosa. I quan marxàvem ens vam trobar amb la casa més antiga de Josselin.

A les 5 vam marxar cap a Rennes, la capital de la Bretanya (200.000 habitants), on vam arribar a les 6. Ens vam instal·lar a l’hotel Anne de Bretagne, ens vam arreglar i vam sortir a passejar. Era diumenge, la ciutat estava bastant buida i va costar una mica trobar lloc per sopar. Vam veure que prop de la plaça de l’Hôtel de Ville i la plaça del Parlament hi havia un carrer molt ambientat amb molts restaurants oberts i allà vam anar a sopar, havent fet abans un volt per la ciutat, en la qual contrasten les cases medievals amb les modernes i més senyorials.

Rendez-Vous a Place du Parlement

A 2/4 de 9 vam anar a sopar al restaurant “L’os i l’arête”, al carrer Saint Georges, on feien carn i peix a la brasa, i on també vam acabar amb calvados.

A les 10 ja havíem acabat i vam fer un altre voltet veient palaus il·luminats i passant prop del riu. A les 11 vam anar a la plaça del Parlament on hi havia anunciat un espectacle de so i llum (Rendez-Vous a Place du Parlement), que va resultar ser molt espectacular.

Dilluns 11

Rennes – Angers

Rennes

Abans de deixar l’hotel vam comprar alguna cosa per esmorzar a una pastisseria a prop i ens ho vam menjar a la place de la Republique. Després vam canviar el cotxe de lloc perquè s’acabava l’abonament del pàrquing i vam fer una altra volta per la ciutat, visitant una part que no havíem vist el dia abans, amb la catedral (on saludem a una parella de Mataró) i moltes més cases de fusta molt espectaculars.

A 2/4 de 12 vam sortir cap a Angers, abandonant la Bretanya. Arribàrem a l’antiga capital d’Anjou, de 150.000 habitants i ja de la regió del Loire, a les ¼ de 2. Era massa aviat per anar a l’hotel i vam deixar el cotxe a un pàrquing proper, on el deixaríem fins l’hora de marxar cap a Mataró.

Angers. Place Sainte-Croix

Vam anar a buscar un lloc per menjar alguna cosa, però era ja tardet i ens vam limitar a comprar uns entrepans i menjar-los a la plaça Sainte-Croix on vam veure possiblement la casa de fusta més espectacular de tot el viatge: la Maison d’Adam.

Després de menjar vam anar a l’oficina de turisme, situada al costat del castell, i allà mateix vam agafar un trenet turístic que ens va portar a fer un recorregut de 40 minuts per la ciutat, travessant el riu Maine i veient el barri de l’altre costat i tornant després cap al centre. En acabar vam entrar a visitar el castell (que ja tenia una bona vista des de fora, amb muralles impressionants) ja que l’Empar volia veure el Tapís de l’Apocalipsi, que és força impactant amb els seus 75 “panells”.

Tapís de l'Apocalipsi

En sortint ja era hora d'anar a l’hotel, situat al centre de la ciutat, en una casa antiga, la Maison Bossoreil. És una casa senyorial, l’habitació era molt maca i la mestressa molt amable. A les 7 vam tornar a sortir a voltar per una ciutat “blanca” (semblant a Pau o Montpeller), tranquil·la i neta. Vam veure la torre Aubin i la zona de museus.

A les 8 vam anar a sopar al restaurant Hippopotamus, on fan sobretot carn de molta qualitat. Vam patir un petit ensurt, ja que ens vam canviar de lloc de fora a dintre (feia fresqueta) i ens vam deixar la càmera gran al carrer. En Josep (el culpable) va córrer de seguida a buscar-la i encara era allà (buf!!). Vam menjar uns entrants molt bons d’hummus amb tomàquet i gambes amb tomàquet i trinxat de verdures, hamburguesa, entrecot i vi, i al final profiteroles i, de nou, calvados. 

A les 10 ja havíem acabat de sopar i vam fer un volt nocturn per la catedral i els voltants, i a les onze vam tornar a l’hotel.

Dimarts 12

Angers – Mataró

Víctor Hugo per David d'Angers

Vam esmorzar a l’hotel en una sala (menjador) molt maca d’aquesta casa del segle XVI, compartint taula amb una altra parella de turistes. En acabar vam pagar, vam deixar les coses al pàrquing i vam fer la darrera visita a la ciutat. Primer a la catedral, amb unes voltes una mica especials, vitralls molt bonics del segle XII i un orgue espectacular, i després a la Galeria David d’Angers, dedicada a l’important escultor nascut a aquella ciutat, i que està situada a l’antiga abadia de Toussaint.

A les 12 vam sortir d’Angers en direcció cap a Mataró. Hi havia la possibilitat de fer nit pel camí, però finalment ho vam fer d’una tirada, amb petites aturades, és clar. Vam travessar la Dordonya, molt ample, i la Garona, molt, molt, molt ample, ja prop de Burdeos. I a les 11 de la nit ja érem a casa.